AMERICANS, ARTISTES, RADIOFONISTES…
Hola a tothom! Em presento: soc Cal Passió, i em trobareu al carrer de Sant Roc de Vimbodí i Poblet, a la zona coneguda popularment com els ‘carrers de dalt’. Tinc un nom ben apassionant, oi? I també força antic. Diria que té a veure amb la Setmana Santa, o potser amb algun altre tipus de passió… Qui ho sap!
Soc una casa molt antiga, i si ara em veieu tan bé és perquè estic vivint una tercera joventut. Els meus propietaris actuals, la família Alfonso-Hernández, em van rehabilitar i convertir en allotjament turístic l’any 2022, després d’haver passat cinc dècades sola i sense gaire vida interior. Això sí, als anys vuitanta del segle vint vaig reviure temporalment: vaig acollir els estudis de la ràdio del poble, Ràdio Vimbodí FM, des d’on s’enlairaven veus i músiques que han marcat una generació. Quin honor!
Però molt abans ja havia viscut moltes altres històries interessants. Com ja deveu haver llegit a l’encapçalament, també he estat vinculada a americans i a artistes: dins meu, el gran pintor Adrià Campdesuñer va idear i crear moltes de les seves obres… Però, anem a pams…
Els meus orígens es perden uns quants segles enrere: alguns elements de la meva estructura interior, com ara el cup de vi, així ho demostren. Però l’any 1934 em van fer més gran i bonica per obra dels meus propietaris d’aleshores: Joan Torres, qui havia estat capità de cavalleria a Cuba, i la seva esposa, Maria Anglès. Tots dos havien viscut en aquesta colònia espanyola a finals del segle dinou, i va ser allà on van néixer alguns dels seus cinc fills. Quan el poble cubà va aconseguir la independència, l’any 1898, els Torres-Anglès van tornar i es van instal•lar a la ciutat de Barcelona. No obstant això, van mantenir els vincles amb Vimbodí i venien de tant en tant a visitar-me. La seva estada americana va quedar reflectida a la meva façana, amb rajoletes blaves com les costes d’ultramar i blanques com un matí ben assolellat. Per fora, estic feta en estil eclèctic, amb elements noucentistes. I per dintre, llueixo parets de pedra i totxo, bigues de fusta i un mosaic hidràulic ben original.
Una de les filles de la família, la Laudelina Torres i Anglès, nascuda l’any 1890 a la ciutat cubana de Camajuaní, es va convertir en la meva següent propietària. La Laudelina, coneguda popularment com ‘la Passiona’, es va casar l’any 1938 amb el pintor i escenògraf barceloní Adrià Campdesuñer i Vendrell. Tot just casats van viure un any a Barcelona i després es van instal•lar aquí, fugint d’una desolada ciutat que era a punt d’iniciar el llarg període de postguerra. Cal Passió va acabar sent el lloc de residència definitiu de la parella, que no va tenir descendència. Per al pintor Campdesuñer, el seu únic llegat va ser artístic: centenars de magnífics quadres inspirats en persones i paisatges de Vimbodí i Poblet.
Adrià Campdesuñer havia nascut el 1891 al carrer Princesa, a Barcelona (al núm. 16, on, curiosament, 120 anys després va obrir el Museu Europeu d’Art Modern, MEAM), i va ser batejat a l’església de Santa Maria del Mar. Els seus pares s’havien instal·lat al cap i casal després d’haver viscut uns anys a l’Argentina. Com veieu, tinc vincles amb Amèrica per partida doble… Quan encara era solter, Campdesuñer va treballar dissenyant decorats per al Teatre Parthenon, al barceloní carrer de Balmes, i pintant per a la Casa de tapissos Ferran Montfalcon, al carrer dels Boters.
Al llarg de la seva vida artística, tant a Barcelona com a Vimbodí, també va crear nombrosos retrats, paisatges i pintures religioses, unes obres que tenien molta acceptació i que ell venia principalment a clients particulars. De la seva trajectòria, destaca la seva participació com a pintor en el retaule de la Mare de Déu de Montserrat de l’església de Vimbodí, dissenyat pel gran arquitecte Josep Maria Jujol, col·laborador d’Antoni Gaudí, o la creació del quadre gegantí que presideix l’altar de l’ermita dels Torrents del nostre municipi, amb figures inspirades en obres de Ticià, Reni, Murillo o Ribera. També va fer pintures per a altres esglésies i convents de Catalunya, o per a particulars de dins i fora del país. I aquí a Cal Passió també en podreu contemplar algunes, fetes amb una tècnica molt acurada. Estic segura que us agradaran.
Adrià Campdesuñer va morir el 1946, als 54 anys, en plena maduresa creativa. L’any 2016, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement i el 70è de la seva mort, l’Ajuntament de Vimbodí i Poblet va organitzar nombrosos actes per homenatjar-lo i va crear el concurs anual de pintura ràpida que duu el seu nom i el d’un altre destacat pintor local de l’època, Joan Potau i Martell. Però no us penseu pas que ells dos van ser els únics grans artistes que tenim al poble, eh? També hi va viure un altre gran pintor: Damià Roig i Fa, que va arribar als 105 anys d’edat. I, sense anar més lluny, l’esposa de Campdesuñer, la Laudelina Torres, també va fer alguns temptejos com a pintora quan era jove. Per això, ell la va immortalitzar amb la paleta d’artista a la mà en un quadre que avui es conserva a la Casa de la Vila. Quan va quedar vídua, va continuar residint aquí fins a la seva mort, el 1971, a l’edat de 81 anys. A partir d’aquest moment, la meva porta es va tancar amb clau, i vaig restar tota sola durant anys i panys.
Després de gairebé una dècada tancada, vaig despertar del meu son als anys vuitanta, gràcies a les veus joves i optimistes que emetien programes de ràdio des de les meves entranyes. A la planta baixa s’hi va instal•lar l’emissora Ràdio Vimbodí FM, feta per voluntaris i voluntàries de la vila. El locutori estava on ara hi ha l’espai de jocs, mentre que la cabina se situava a l’interior del vell cup, on ara hi ha la biblioteca. Tots dos espais estaven separats per una paret de vidre. I pel que fa a la resta de la planta baixa, l’entrada servia com a sala d’espera. Durant un temps, la música i els espais radiofònics van omplir les meves estances i també les cases de tot el poble, fins que l’emissora es va traslladar a un altre indret. Aleshores em va tornar a envair el silenci.
Però ara us vull parlar del present, i de la meva nova vida. L’any 2022 he renascut convertida en un allotjament turístic per a tothom qui vulgui venir a gaudir del nostre poble i dels entorns. Atractius no ens en falten!
I si m’ho permeteu, i sense voler ser pretensiosa, jo mateixa em considero un altre atractiu a tenir en compte: conservo la fesomia i el caràcter originals dels qui m’han precedit, però per dins estic totalment renovada i adaptada a les comoditats que demanen els nous temps. Els meus propietaris -la M. Carme, l’Enric, el Jofre i la Torrents- procuren que estigui ben equipada i que no em falti de res. I els avis i àvies de la família, amb experiència al món del turisme i del comerç, els donen bons consells perquè els meus hostes gaudeixin d’una estada perfecta.
Bé, ja m’heu conegut una mica. Ara, us convido a que us endinseu i us acomodeu als meus espais, com si fóssiu a casa vostra!
